
No és necessària una gran planificació per veure els llocs emblemàtics, tota la ciutat ho és. A un servidor això de planificar sota l'espasa de Demòcles del calendari el què s'ha de veure l'angoixa.
A Praga, camines i només d'alçar la mirada quedes embadalit per les façanes de les cases, amb els seus detalls modernistes, neoclàssics o barrocs i els tocs d'or omnipresents, amb les punxegudes torres gòtiques i les cúpules verd pastel de catedrals i d'edificis religiosos varis et recorden constantment que la ciutat és arquitectònicament intensa, que arriba fins als blocs de tall soviètic, polígons d'habitatges obrers amb la seva petita zona pública verda que humanitzen unes façanes ermes.A través de es parets, les finestres, les teulades, vius a l'hora en els imperis Germànic i Austríac, en les Repúbliques Txecoslovaques, socialista i Txeca.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada