dijous, 20 de març de 2008

Jazz i la Primavera de Praga, avui

A Praga, sobrepo-sant-nos al cridaner capitalis-me, als carrers preciosistes i als monuments impres-cindibles, trobem un omnipresent: la música. I dins aquesta música que acompanya a tothora, hi trobem el jazz.
Txèquia i Praga té una gran tradició jazzística, sobretot de Nova Orleans. Els anys 20 i 30 era molt present i popular, símbol de modernitat en una ciutat avantguardista com és Praga. L'estalinisme dels 50 i el neo-estalinisme dels 70 van intentar ofegar aquesta expressió sovint popular, ja que solia ser la banda del poble o del barri, la mateixa que gratava el contrabaix i el bangio per marcar el camí a trompeta i clarinet.
Però he trobat una gran desapercebuda: la Primavera de Praga, aquell intent del 1968, liderat per l'eslovac Dubcek, de fer un socialisme de rostre humà enfront del comunisme gris imperant fins llavors. Comunistes txecs i eslovacs es van posar a reformar el socialisme enmig d'un esclat cultural i de llibertat de premsa i opinió, una Perestrokia avançada.
La Primavera de Praga no es troba gairebé enlloc, a excepció del record de l'estudiant que es va cremar a l'estil bonzoo, Jan Palack, per denunciar la invasió soviètica del 68.

El jazz ha sobreviscut als diferents règims, però potser l'intent d'un socialisme de rostre humà enmig de l'imperi soviètic no sobreviurà al capital.