Vaig anar a Praga a buscar unes vacances tranquil es, induït pels textos de Hrabal, Kundera i estranyament per Kafka.He trobat una capital cultural europea plagada d'Amèrica, oblidadissa del passat roig, també de l'humanament roig. Una ciutat monumental a diferents escales, des de la catedral i el castell als petits detalls en les façanes o en cafès.
El jazz encara ressona en la Praga post-kunderiana.
He trobat el cambrer que va servir al rei d'Anglaterra, ara treballa, tot rabassut i sense coll, però amb gran entusiasme en una granja postmoderna amb nom francès que serveixen quishe i truita amb beixamel i bacó que es diu Gratan, per veure si vols (jo no vaig voler) la mítica Mirinda (sic!).
Turisme, cultura, tràfic de drogues i consumidors, xocolata amb nata, creepes, goulash i hamburguesa Swiss King, jazz i rumba catalana (en català!), hotel de luxe i ionquis, centre Europa amb catedrals i monuments als amics soviètics, remembrances a joves inflamats per la llibertat, discoteques farcides d'italians adolescents, espanyols remugadors i irlandesos amb cerveses. Pisos soviètics, façanes barroques, modernistes i catedrals gòtiques, elements d'or i sants (Praga, la ciutat dels sants de Centreuropa?) i àngels, sinagogues i làpides hebrees amuntegades. Ponts amb venedors ambulants i sants martiritzats (i fotografiats), tramvies i teatres nacionals, com museus i turístics teatre negres de llums i ombres; subsaharians, americans, i homeless i venedors de souvenirs clons. Cafès, restaurants, McDonald's, restaurants de Guia Michelin amb cambrer coix que se'n va de vacances a Benidorm; coca-coles, mirindes i berlines farcides de xocolata, com les creepes, però no com les salsitxes dels quioscos... i tranquil.litat.
1 comentari:
Very good......
Publica un comentari a l'entrada